Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/de febrièr de 2008
Genièr de 2008 | Març de 2008 |
Aquesta pagina e sas sospaginas mesadièras son consacradas a l’organizacion e a la mantenença del quadre Lutz sus... de la pagina d’acuèlh.
Aquesta es emplena per l'apèl de {{Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/{{CURRENTDAY}} de {{CURRENTMONTHNAME}}}} (çò que significa que son contengut es lo del Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/jorn, ont jorn es lo jorn e lo mes del jorn corrent (ora UTC)). La frequéncia de renovelament dels quadres es quotidiana.
- Los articles presentats dins los diferents quadres son unicament los promouguts als labèls « Articles de qualitat » e « Bon article ».
- Evitatz de metre mai de 500 caractèrs/100 mots dins los quadres per fin de manténer l'equilibri de las colomnas sus la pagina d'acuèlh ont aquestes quadres son transcluses.
Calendièr per febrièr de 2008
Articles « Lutz sus... » ja pareguts sus l’acuèlh del mes de febrièr de 2008 :
1èr de febrièr de 2008 veire/modificar![]() |
2 de febrièr de 2008 veire/modificar![]() | |
3 de febrièr de 2008 veire/modificar![]() |
4 de febrièr de 2008 veire/modificar![]() | |
5 de febrièr de 2008 veire/modificar![]() |
6 de febrièr de 2008 veire/modificar![]() | |
7 de febrièr de 2008 veire/modificar |
8 de febrièr de 2008 veire/modificar | |
9 de febrièr de 2008 veire/modificar![]() L’alfabet gujarâtî (gujarâtî : ગુજરાતી lenga pas reconeguda : gujr) es utilizat per escriure lo gujarâtî, lenga indiana parlada entre autres al Gujarat, un Estat de l’oèst d’Índia. S’agís d’un alfasillabari fòrt similar a la devanāgarī utilizada per escriure l'indi, mas sens la linha superiora caracteristica d'aquesta escritura e que diferís per qualques caractèrs. |
10 de febrièr de 2008 veire/modificar![]() L’alfabet gujarâtî (gujarâtî : ગુજરાતી) es utilizat per escriure lo gujarati, lenga indiana parlada entre autres al Gujarat, un Estat de l’oèst d’Índia. S’agís d’un alfasillabari fòrt similar a la devanāgarī utilizada per escriure l'indi, mas sens la linha superiora caracteristica d'aquesta escritura e que diferís per qualques caractèrs. | |
11 de febrièr de 2008 veire/modificar![]() La Ciutat de Carcassona es un ensemble arquitectural medieval que se tròba dins la vila occitana de Carcassona dins Aude. Se situa sus la riba drecha d'Aude, al sud-èst de la vila actuala. Las originas d'aquesta Ciutat medievala fortificada, remontan al periòde galloroman. La Ciutat compren un castèl (lo castèl comtal) e una basilica (la basilica Sant Nazari). Salvada de la destruccion puèi restaurada al sègle XIX d'un biais de còps controversat jos la direccion de Viollet-le-Duc, la Ciutat de Carcassona es dempuèi 1997 classada al patrimòni mondial de l'UNESCO. Lo castèl comtal, las fortificacions, las liças e las torres apartenon a l'Estat e son gerits pels monuments istorics, mentre que la resta de la Ciutat fa partida del domeni municipal. |
12 de febrièr de 2008 veire/modificar![]() La Ciutat de Carcassona es un ensemble arquitectural medieval que se tròba dins la vila occitana de Carcassona dins Aude. Se situa sus la riba drecha d'Aude, al sud-èst de la vila actuala. Las originas d'aquesta Ciutat medievala fortificada, remontan al periòde galloroman. La Ciutat compren un castèl (lo castèl comtal) e una basilica (la basilica Sant Nazari). Salvada de la destruccion puèi restaurada al sègle XIX d'un biais de còps controversat jos la direccion de Viollet-le-Duc, la Ciutat de Carcassona es dempuèi 1997 classada al patrimòni mondial de l'UNESCO. Lo castèl comtal, las fortificacions, las liças e las torres apartenon a l'Estat e son gerits pels monuments istorics, mentre que la resta de la Ciutat fa partida del domeni municipal. | |
13 de febrièr de 2008 veire/modificarL'Ostal d'Occitània es un centre cultural occitan de Tolosa, dins los locals renovats de l'ostal de Boisson a l'11, carrièra de Malcosinat. L'inaugurèron lo 16 de decembre de 2006. Los luòcs assostan en realitat dos ancians ostals particulars: los ostals diches de Boisson e de Cheverrí. Es gerit per una federacion de mai de 50 associacions (IEO, Calandretas, Collègi d'Occitània, Lou poutou de Toulouso, Escambiar...) que se ditz la Convergéncia Occitana.
Vejatz l'article
|
14 de febrièr de 2008 veire/modificarL'Ostal d'Occitània es un centre cultural occitan de Tolosa, dins los locals renovats de l'ostal de Boisson a l'11, carrièra de Malcosinat. L'inaugurèron lo 16 de decembre de 2006. Los luòcs assostan en realitat dos ancians ostals particulars: los ostals diches de Boisson e de Cheverrí. Es gerit per una federacion de mai de 50 associacions (IEO, Calandretas, Collègi d'Occitània, Lou poutou de Toulouso, Escambiar...) que se ditz la Convergéncia Occitana.
Vejatz l'article
| |
15 de febrièr de 2008 veire/modificar |
16 de febrièr de 2008 veire/modificar | |
17 de febrièr de 2008 veire/modificar |
18 de febrièr de 2008 veire/modificar | |
19 de febrièr de 2008 veire/modificar![]() |
20 de febrièr de 2008 veire/modificar![]() | |
21 de febrièr de 2008 veire/modificar |
22 de febrièr de 2008 veire/modificar | |
23 de febrièr de 2008 veire/modificar![]() |
24 de febrièr de 2008 veire/modificar![]() | |
25 de febrièr de 2008 veire/modificar![]() La Ciutat de Carcassona es un ensemble arquitectural medieval que se tròba dins la vila occitana de Carcassona dins Aude. Se situa sus la riba drecha d'Aude, al sud-èst de la vila actuala. Las originas d'aquesta Ciutat medievala fortificada, remontan al periòde galloroman. La Ciutat compren un castèl (lo castèl comtal) e una basilica (la basilica Sant Nazari). Salvada de la destruccion puèi restaurada al sègle XIX d'un biais de còps controversat jos la direccion de Viollet-le-Duc, la Ciutat de Carcassona es dempuèi 1997 classada al patrimòni mondial de l'UNESCO. Lo castèl comtal, las fortificacions, las liças e las torres apartenon a l'Estat e son gerits pels monuments istorics, mentre que la resta de la Ciutat fa partida del domeni municipal. |
26 de febrièr de 2008 veire/modificar![]() La Ciutat de Carcassona es un ensemble arquitectural medieval que se tròba dins la vila occitana de Carcassona dins Aude. Se situa sus la riba drecha d'Aude, al sud-èst de la vila actuala. Las originas d'aquesta Ciutat medievala fortificada, remontan al periòde galloroman. La Ciutat compren un castèl (lo castèl comtal) e una basilica (la basilica Sant Nazari). Salvada de la destruccion puèi restaurada al sègle XIX d'un biais de còps controversat jos la direccion de Viollet-le-Duc, la Ciutat de Carcassona es dempuèi 1997 classada al patrimòni mondial de l'UNESCO. Lo castèl comtal, las fortificacions, las liças e las torres apartenon a l'Estat e son gerits pels monuments istorics, mentre que la resta de la Ciutat fa partida del domeni municipal. | |
27 de febrièr de 2008 veire/modificar![]() |
28 de febrièr de 2008 veire/modificar![]() | |
29 de febrièr de 2008 veire/modificar![]() L’alfabet gujarâtî (gujarâtî : ગુજરાતી lenga pas reconeguda : gujr) es utilizat per escriure lo gujarâtî, lenga indiana parlada entre autres al Gujarat, un Estat de l’oèst d’Índia. S’agís d’un alfasillabari fòrt similar a la devanāgarī utilizada per escriure l'hindi, mas sens la linha superiora caracteristica d'aquesta escritura e que diferís per qualques caractèrs. |
30 de febrièr de 2008 veire/modificar![]() L’alfabet gujarâtî (gujarâtî : ગુજરાતી lenga pas reconeguda : gujr) es utilizat per escriure lo gujarâtî, lenga indiana parlada entre autres al Gujarat, un Estat de l’oèst d’Índia. S’agís d’un alfasillabari fòrt similar a la devanāgarī utilizada per escriure l'hindi, mas sens la linha superiora caracteristica d'aquesta escritura e que diferís per qualques caractèrs. |