Vejatz lo contengut

La Barta (Gers)

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
La Barta (Gers)
Labarthe

La glèisa Sent Pèire e Sent Pau de La Barta.
Geografia fisca
43° 28′ 32″ N, 0° 34′ 51″ E
Superfícia6,46 km2
Altitud minimala180 m
Altitud200 m
Altitud maximala261 m
Geografia politica
Modifica el valor a Wikidata
Carte
País Gasconha
EstatBandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
Arrondiment
321
Miranda (Aush abans 2017)
Canton
3203
Astarac-Gimona (Aush Sud-Èst abans 2015)
Intercom
243200300
CC de la Vath de Gers
CònsolPierre Doux
(2020-2026)
Demografia
• Populacion150 ab. (2018)
Densitat23,22 ab./km²
Informacions complementàrias
Còdi postal32260
Còdi INSEE32169

La Barta[1][2][3],[4],[5],[6] (Labarthe en francés) qu'ei ua comuna gascoa d'Occitània situada dens lo departament de Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Segon Dauzat, La Barta que veng deu nom gascon e lengadocian barta (d'origina prelatina), « petit bòsc, broishòc, ahorastar, bolissar, boscarrar, barto » [7].
Segon Negre, La Barta que veng de l'occitan barta, mot d'origina gallica « terrenh cobèrt de broishaga, broishagar »[8].
Segon Miquèu Grosclaude, puish Burgan e Lafont, barta qu'a un sens especific en Gasconha. Lo mot qu'ei panoccitan, probablament d'origina preindoeuropèa, pr'aquò en Gasconha, las bartas que son terrens umides situats en arriba d'ua aiga. P.H. Billy qu'arrecusa l'origina celtica, pr'amor lo nom ei absent de las autas lengas celticas : que sembla un mot manlevat peus Cèltas a ua lenga anciana deu Sud[9],[10].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2001 2014 Pierre Doux PCF retirat d'agricultor
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 166, totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
215 149 251 283 305 311 300 315

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
305 275 275 279 270 290 276 243 245

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
218 209 205 187 192 184 180 182 140

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
140
128
147
135
151
142
154
159
165
170
2009 2010
170
175
169
174
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion qu'èra de 150 abitants e la densitat qu'èra de 23,22 ab/km².

Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas dab la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Institut d'Estudis Occitans, Comission Toponimica Occitana, Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana. Cèrca «La Barta (Gers)».
  2. Sit Toponimia occitana
  3. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  4. Toponimia occitana.
  5. Congrès permanent de la lenga occitana.Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  6. Institut d'Estudis Occitans.BdTopoc–Geoccitania.
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 56, a Barthe
  8. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, 1990-98, vol. I, p. 255, par. 3914
  9. Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier, Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=928&titre=barthe
  10. Paul Burgan, André Lafon, Toponymie du Tarn-et-Garonne, Association Antonin Perbosc, 2006, p. 78