Dionís
Tematicas dins la Mitologia grèga |
---|
|
|
|
![]() |
Modèl:Navbar |
Dins la mitologia grèga, Dionís es dieu del vin, del gorrinitge e de las fèstas, representat mantun còp pel rasim o per una granda pantèra negra. Èra tanben conegut jol nom de Bacus, d'origina desconeguda. Es amb aqueste nom de Bacus que foguèt adoptat per la mitologia romana.
![](http://chped.net/https/upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Dionysos_Louvre_Ma87.jpg/170px-Dionysos_Louvre_Ma87.jpg)
Dionís es lo fill del dieu Zèus e Semèle, una mortala, la filha de Cadmon, rei de Tèbas. Semèle demandèt a Zeus que li ensenhèsse tot son poder, e Zèus, rei dels dieus, mostrèt aital tota sa poténcia. En veire aquò, Semèle se moriguèt d'espant. Zeus, alara, que sabiá que Sèmele èra prens, li arranquèt l'enfanton qu'aviá dins lo ventre e lo cordurèt a sa cuèissa. Al cap de sièis meses, conta lo mite, nasquèt Dionís.
Quand Dionís nasquèt, Èra, l'esposa de Zeus s'embufèt e demandèt als Titans que tuèssen lo pichòt Dionís. Los Titans faguèron son prètzfach a la lèsta, abocinèron lo còs del fanton e ne faguèron còire los tròces.
Rèa, sa grand, maire de Zeus, qu'aviá vist l'òrre crime prenguèt los bocins del dieu pichonet e los botèt amassa an li donar una forma aproximativa, çò qu'explicariá l'origina de las deformitats de Dionís.